Correu enviat a un diputat danès
Correu enviat a un diputat danès
14 Setembre, 2019

Com es va gestar la carta de 17 diputats danesos?

Dimecres, 13 de setembre de 2017 (Copenhaguen)
Dietari  |  Exteriors  |   Comentaris

Comparteix

Dimecres, 13 de setembre de 2017 (Copenhaguen)

Abans d'ahir la Jette va fer un bon article al Jyllands-Posten, un dels pocs que he llegit a nivell internacional que descriuen bé l'escorcoll de la guàrdia civil a El Vallenc, amb declaracions de l'editor, el Francesc Fàbregas («si hem de tornar a imprimir paperetes per poder votar, les tornarem a imprimir!»), i de gent que van anar a donar-hi suport. Em va trucar al matí per preguntar-me què passava i la vaig posar al dia de l'últim numeret dels tricornis. Els espanyols disparen contra tot i tothom, via fiscal general de l'Estat: van començar donant l'ordre de confiscar urnes, van anar a escorcollar la impremta de Constantí i llavors van entrar com uns hooligans a El Vallenc.

Després de parlar-ne per telèfon amb l'Ahrendtsen, ahir vaig enviar un correu a uns quants diputats danesos, suecs i finlandesos. Vaig adjuntar-hi un parell d'imatges potents de la Diada i uns quants enllaços a mitjans internacionals i els vaig demanar si podien reaccionar de manera oficial davant d'aquests atacs contra la llibertat d'expressió; potser signant una declaració conjunta, o publicant un article al diari, o de la forma que creguessin més convenient als parlaments respectius. Tot i que estava segura que la cosa no aniria més enllà del típic text signat pels tres o quatre amics de sempre, vaig escriure personalment a una trentena de diputats del Folketing, de tots els partits, i aquest matí ja tenia una allau de respostes.

Llavors he contraatacat: he enviat un correu en obert a tots els qui m'havien donat feedback, on a més d'informar-los del nou capítol de la repressió espanyola (el tancament del web del referèndum i garanties.cat, la prohibició de debats, etc.), els demanava un cop més que ens donessin suport. El Magni i el Juhl han respost de seguida: «Què podem fer?», «Una carta oberta a Rajoy?». Poc després, un diputat sènior que no conec gaire hi ha intervingut: «Jo em sentiria més còmode si no fem referència explícita al referèndum». M'he quedat parada, perquè és ex-ministre d'exteriors i normalment aquests ni tan sols es donen per al·ludits, en temes propis d'«afers interns».

Quan estava valorant si ens interessa centrar-nos en el dret a l'autodeterminació ‒sense cap esment explícit a l'1O‒ a canvi de tenir la signatura d'un ex-ministre, que segurament n'arrossegarà d'altres, m'ha trucat l'N. Pobra Francesca: hem intentat mil vegades fer una reunió amb ell perquè es coneguin, però no hi ha manera. Ell l'ignora descaradament. Cada vegada que li dic «la Francesca et vol conèixer», em diu «sí sí», com volent dir «les floritures no m'interessen». Els danesos són informals i no estan per brocs, i a més l'N. és un home d'acció, que està ficat en mil causes i batalles. Altra feina deu tenir que quedar per parlar d'òpera i prendre el te.

M'ha demanat si podíem redactar nosaltres mateixes un esborrany: «És que anem de bòlit, i si ho feu vosaltres serà més ràpid», m'ha dit. Com que ja eren gairebé les set, li he respost que demà al matí li enviaríem una proposta de carta. La Francesca, però, s'ha emocionat tant quan li he fet cinc cèntims de tot plegat, que al cap de mitja hora ja tenia a punt un esborrany en anglès. L'he corregit i li he suggerit que hi afegíssim un paràgraf sobre el referèndum; a veure què passa i fins on podem arribar. Sempre som a temps de rebaixar les ambicions del text.

La Jette m'ha tornat a trucar aquesta tarda; em sembla que s'ensuma que els diputats en preparen alguna. Si surt bé i signen una desena de membres del parlament de tot l'espectre ideològic, amb un ex-ministre d'exteriors i, amb sort, algú de Venstre (el partit gran del govern), el rebombori serà notable. S'ha quedat de pedra quan ha sabut que visc a Copenhaguen, i hem quedat que la setmana que bé ‒si puc!‒ ens veurem per fer un cafè.

Nou comentari