Dijous 2 de novembre de 2017 (Copenhaguen)
Avui a mig matí la J. i jo hem vist que estaven tancant els comptes de Twitter de les delegacions. El nostre encara funcionava però ja ens havien clausurat el web. Ens ha agafat de tot! Encara que fos un gest inútil hem decidit canviar la contrasenya del nostre Twitter perquè almenys tinguessin una mica més de feina a tancar-nos-el, i mentre ho fèiem, la J. s'anava encenent: «Però de què van? Cabrons». Al cap de cinc minuts em diu: «Vine, vine! Va, fem un tuit. Què et sembla?».
L'he trobat magnífic. M'he emocionat de constatar que no estic sola. Quina sort haver trobat algú, en aquest entorn de covards, que tingui iniciativa i sigui capaç de fer alguna cosa de profit enmig de tot aquest femer post-155. El tuit deia així: «Government in exile, politicians taken to court, websites and Twitter accounts locked down. What a lovely democracy», i hi enllaçàvem un article molt escaient publicat a The Independent, sobre la repressió brutal de l'Estat contra Catalunya. Ha estat l'últim tuit de la Delegació de Dinamarca; al cap d'uns segons el compte ja no existia.
Deu minuts després rebo un missatge per Signal de la Marina Falcó: «Diana, marxeu de la Delegació, si us plau». Pesats. Quina gent més desagradable. Em pregunto com coi ho ha sabut, que érem a la Delegació. He ignorat el missatge però al cap d'una estona m'ha trucat, desesperada. Estava fora de si: «Diana, Diana, Diana», anava dient, mentre agafava aire i respirava fort, com si li costés, «aneu-vos-en cap a casa ja, Diana, per l'amor de Déu!». Li he dit que no hem rebut cap comunicació formal ni carta d'acomiadament, i que el nostre deure és ser a la Delegació.
S'ha posat com una fera: «Però com pot ser, com pot ser? Que no us va passar unes instruccions, la Núria!?». Instruccions, diu, la poca-solta. «Un whatsapp, Marina, vam rebre: et sembla que és seriós?», li he dit. Llavors ha començat a desbarrar, a dir que allò era gravíssim, que com era possible, que el ministerio havia dit que si no marxàvem corrents cap a casa i ens hi quedàvem tancats «habría consecuencias jurídicas muy graves!» i no sé quantes coses més.
«Has d'entendre la meva posició, Marina», li he dit quan m'ha deixat, «això va contra els meus principis i a més ningú no ens ha acomiadat». No parava de dir-me «Diana, Diana, Diana», com volent dir que no em podia donar detalls però que el que estava passant era esgarrifós. Li he dit que si les conseqüències jurídiques són per mi, que no pateixi: les assumeixo. «No, no!» ha replicat esverant-se encara més, «Que no són per tu, que són per tothom, començant per la Delegada!». El ministerio parlant en boca de la nostra gent: que trist.
Total, que la J. i jo hem agafat quatre coses (jo m'he endut el tàper) i hem baixat a dinar a Joe and the Juice, per fer temps abans d'anar a Christiansborg, on jo havia quedat amb l'Skaale. Li he presentat la J. i ens hi hem estat una hora ben bona. Pobre home: feia cara d'estar sincerament afectat, no sabia què dir-nos. No m'estranya. Hem quedat que el tindrem al corrent de com evoluciona tot i que ell mirarà d'anar preparant algun tipus d'acció conjunta amb la resta de diputats amics, per exigir al govern espanyol que com a mínim respecti els resultats de les eleccions.
Quan hem sortit devien ser un quart de sis, i me n'he anat a fer un tomb per Magasin. Era a la llibreria fent un cop d'ull a les novetats sense gaires ganes quan m'ha arribat la notícia que havien tancat mig govern a la presó; ha estat un cop fort, com si una mena de buidor estranya se'm fiqués a dins. He intercanviat un parell de missatges amb l'A., que s'ha ofert a ajudar-me a fer una còpia dels PST de l'Outlook. Em feia una mandra terrible tornar a la Delegació però he pensat que era el moment de fer-ho. Ens hem trobat davant de l'Skuespilhuset. Tan obert i lluminós que és a l'estiu, i en canvi ara feia basarda, amb els reflexos de l'aigua fosca fent ombres als miralls de la façana i la humitat menjant-se el contorn dels edificis.
L'A. portava posat el xip de pel·lícula d'espies: m'ha costat reconèixer-lo perquè anava tot tapat, amb la caputxa de l'anorac enganxada al cap i calada fins als ulls, com un quinqui. Un cop a la Delegació m'ha dit: «no encendrem els llums», i entre els dos hem agafat els roll-ups d'Acció i els hem posat fent pantalla davant de la finestra perquè no ens veiessin des del pati. Feia un parell d'hores que hi érem (no em pensava que copiar i esborrar tots aquests fitxers fos tan lent) quan s'ha obert la porta. L'A. una mica més i es mor. Era el senyor que posa el renta-plats, que s'ha quedat veient visions de veure'ns allà parapetats darrere els bàners, a les fosques.
Abans de marxar ha dit «OK guys, have fun! Shall I turn off the lights again?». L'A. i jo ens hem posat a riure. Cada dia em cau millor.
Nou comentari