Dimarts 25 d'abril de 2017 (Barcelona)
Aquest matí he vist una piulada en suec a Twitter que m'ha cridat l'atenció perquè parlava d'un tal Agramunt. Tot i la feinada que tinc preparant la visita d'un grup de diputats europeus i nòrdics ‒i una anada a Luxemburg que està molt verda‒, no he pogut evitar estirar el fil. M'ha portat a un parell de notícies en danès i alemany. En anglès i francès no hi havia pràcticament res (només una nota de l'agència russa Tass); per això m'hi he estat tanta estona. Em volia assegurar que no eren fake news. Com és que no n'ha parlat cap diari seriós en anglès, ni tan sols Politico, que se suposa que es dedica a temes europeus?
La qüestió és que el tal Pedro Agramunt, una fitxa del PP valencià que ha arribat a president de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, va viatjar a Síria el mes de març en un avió militar rus, per reunir-se en secret amb Al-Assad. I resulta que hi va anar acompanyat de Jordi Xuclà, diputat a Madrid pel PDeCAT. És el típic convergent que porta el carnet a la boca des dels quinze anys; com Agramunt, no ha perdut el temps i ara presideix el grup liberal de l'assemblea del COE. Fa un mes que l'escàndol de la notícia del viatge a Síria -que els russos han venut com una oportunitat perquè els membres del Consell es "puguin formar una opinió imparcial del conflicte"- corre pels passadissos d'Estrasburg.
Ahir van interrogar el president Agramunt en sessió ordinària; el van renyar i escridassar. Una cinquantena de membres es van posar drets i van exigir-li que dimitís immediatament. Parlem de la institució d'on neixen els drets humans a Europa; com es justifica aquest flirteig del seu president amb un dictador que gasseja el seu poble? L'Agramunt, en un castellà castís i fent veure que sordejava, insistia un cop i un altre que s'havia reunit amb Al-Assad només com a diputat espanyol i que per tant no hi havia cap problema. A mitja sessió, aclaparat per l'allau de crítiques, va demanar una pausa de deu minuts i ja no va tornar. Parlamentaris de diversos països i tots els colors polítics van denunciar la cara dura d'Agramunt i Xuclà a cop de tuit.
Tot això passa després que Thorbjørn Jagland hagués advertit Agramunt per carta que, si no encarrega ell mateix una investigació independent sobre un altre cas de corrupció sonat que l'esquitxa de ple, ho farà l'assemblea del Consell d'Europa. En diuen la "diplomàcia del caviar": es veu que el govern d'Azerbaidjan va comprar Agramunt, l'italià Lucca Volonté i altres perles de l'assemblea del COE amb xifres milionàries i un tracte a cos de rei en visites de luxe a Bakú perquè lloessin els grandíssims avenços del país en matèria de drets humans. És tan groller que costa d'entendre que la broma hagi durat tant, tenint en compte els informes esgarrifosos que Human Rights Watch publica regularment sobre les tortures que es fan a gais i dissidents polítics.
El més gros és que en els dos casos sembla que hi està implicat el Xuclà. Al web del parlament rus hi he trobat un article on se'l veu a ell i l'Agramunt fent pinya al costat d'un estol de diputats de Putin durant la seva visita "diplomàtica" a Síria. Buscant buscant, també he trobat que aquest nostre ambaixador català va fer d'observador benèvol a les eleccions d'Azerbaidjan de 2015, tot i que el govern havia limitat el nombre d'observadors internacionals -per això ni l'OSCE ni el Parlament Europeu hi van voler participar, perquè acceptar les condicions que els imposava el règim implicava avalar-ne la podridura. En un informe de la European Platform for Democratic Elections s'explica que Agramunt va defensar els resultats d'aquells comicis, manipulats per la família Aliyev, que tothom sap que governa Azerbaidjan com si fos el seu corral. No m'estranya que a l'assemblea del COE estiguin furiosos.
He enviat un resum de tota aquesta història a l'Albert i la Laura, amb còpia als companys de despatx. L'A. ha respost de seguida dient que si el Xuclà no s'hi hagués ficat pel mig, tindríem un element magnífic per fer campanya sobre les intencions reals del PP espanyol davant dels seus socis bàltics al Partit Popular Europeu. Jo crec que és al revés: amb quina cara demanarem als Bàltics que ens donin suport, si resulta que membres del partit del govern català trafiquen amb els russos?
Nou comentari