Dimecres, 20 de setembre de 2017 (Copenhaguen)
Quin dia tan bèstia. M'ha fet un efecte estrany veure a distància la gent concentrada a la Rambla durant hores; hauria volgut ser-hi en persona. A un quart de nou del matí la mare m'ha enviat un parell de fotos de l'ambient davant del departament d'economia: «D'aquí no em penso moure en tot el dia!», deia el missatge. Feia una estona que la Guàrdia civil havia assaltat diverses conselleries i ja hi havia uns quants detinguts.
El primer que he fet, a la Delegació, és trucar als periodistes amb qui tinc més confiança (la Jette, el Tommi, la Sissel, el Laurvig, el Hanestad). Els he explicat que la situació era greu i estaven detenint càrrecs públics sense ordre judicial. El J. de la RÚV, la televisió pública islandesa, ha reaccionat com si l'haguessin burxat amb un ferro roent. «Hostia, hostia!» ha començat a dir. Jo li parlava en danès i després en anglès, però ell insistia en l'espanyol; és d'aquella gent que xampurreja la lengua dels 400 millones i farien moneda falsa per practicar-la.
M'ha tornat a trucar quan érem al Handelsbanken amb la Francesca fent gestions per obrir-hi un compte, però això d'avui era més important que qualsevol tràmit comptable absurd i he sortit del despatxet per donar-li més detalls. Els empleats del banc em miraven una mica estranyats davant les meves explicacions vehements. «Y encima la guardia civil... la viva imagen del franquismo!», em deia el J., cada vegada més esverat a l'altra banda del telèfon. Hem quedat que entrevistarien el Romeva per Skype a l'informatiu vespre, cap a les deu de la nit hora nostra.
També hem tancat entrevistes amb el Helsingin Sanomat de Finlàndia, el suec Dagens Nyheter (amb el Nathan Schachar, un dels periodistes més importants del país) i amb Danmarks Radio. Aquí no hi tenia cap contacte directe però he trucat a redacció i he demanat que em posessin amb algú d'internacional. La noia que m'ha atès m'ha començat a dictar un número de telèfon ‒segurament del becari de torn‒, però de cop i volta deu haver intuït que alguna cosa urgent i valuosa hi havia darrere el meu to de veu. «Des d'on truques?», m'ha preguntat.
Li he disparat les quatre idees principals i m'ha passat amb el Kevin Ahrins, que ràpidament ha dit que sí, que volia entrevistar el Romeva en directe aquest migdia per la ràdio. La Jette del Jyllands-Posten farà un article breu per demà, i d'aquí uns dies una entrevista a fons. Ens quedarà pendent el front noruec; no hi ha hagut manera de contactar ni amb l'Åsne del Dagsavisen ni amb el Jarle de l'NRK. En canvi, la S. de Klassekampen, el diari dels intel·lectuals d'esquerres, m'ha tingut una hora al telèfon per acabar dient-me que està de vacances. Però hem quedat que demà passat en tornarem a parlar.
La J. ha anat de bòlit tot el dia recopilant les desenes de notícies, articles, peces de ràdio i televisió que anaven apareixent sobre Catalunya als països nòrdics. En algun moment ha semblat que algun mitjà comprava el relat de la «violència entre manifestants i policia», però finalment la idea que ha quallat ha estat la de «grans manifestacions a Catalunya contra l'escorcoll del govern espanyol a diversos ministeris i la detenció de líders polítics».
Al final l'entrevista nocturna a la TV islandesa no ha pogut ser perquè la cap de comunicació del Romeva ens ha mantingut en un llimb enigmàtic durant tot el dia («Sí, mirem-ho», m'ha dit cada vegada que hem parlat, amb aquella veu que encomana pau i amor, com si en algun moment la cosa hagués de cristal·litzar per si sola). Quan finalment han reaccionat, l'editor m'ha dit que ja tenien l'escaleta tancada.
La mare, efectivament, no s'ha mogut de davant la conselleria en tot el dia: des de les 9 del matí fins les 6, sense menjar res ni anar al lavabo. Ni ella ni els centenars de persones que bloquejaven l'entrada del departament d'economia, i que s'han estat hores cantant Els Segadors i escridassant els ocupants espanyols.
Nou comentari