"Això no passa a Angola o a Somàlia. Passa aquí, a Dinamarca". Amb aquestes paraules contundents començava l'altre dia un debat molt interessant al qual vaig poder assistir en el marc del Festival de Roskilde: "Fins a quin punt ets corrupte?". Hi participaven un periodista d'investigació, un professor d'universitat i un membre de la direcció de Transparency International Danmark, i després d'una introducció breu (els danesos solen anar al gra), el moderador va començar a posar-se màscares amb el rostre d'empresaris coneguts. L'objectiu era anar desgranant tot un entramat de pràctiques corruptes ‒nepotisme, clientelisme, favoritisme‒ que involucra membres del govern danès.
"Assenyalar aquells que se salten les regles és imprescindible», va dir un dels participants, "perquè quina confiança pot tenir el ciutadà en les institucions, si són les primeres que no compleixen?". No es tracta de fer cap escarni, ni de ficar el dit a l'ull a ningú. Es tracta de preservar el bé col·lectiu, que això sí que és important: la bona governança que protegeix els drets dels ciutadans, la seva seguretat, llibertat, salut i, en definitiva, la possibilitat de poder dur una vida plena i satisfactòria.
Doncs bé, això mateix és el que hem de fer nosaltres a Catalunya amb aquells polítics que no han complert amb el seu compromís; assenyalar-los tantes vegades com calgui i recordar que s'han saltat el compromís que tenien amb la ciutadania, que no era una promesa electoral de segon ordre sinó el pilar que convertia unes eleccions en un plebiscit, que després vam voler ratificar en un referèndum vinculant. Es tractava de construir un Estat independent en forma de República, en 18 mesos. Si per a ells només era retòrica i en realitat el que volien era situar la independència en un punt remot en l'horitzó dels temps és el seu problema. Per a la gent el compromís era ben real, com ho és el convenciment que som sobirans i tenim dret a viure en llibertat, a tirar endavant les nostres lleis sense que ens tutelin, a relacionar-nos amb el món directament des de la nostra identitat com fan tots els pobles cultes i lliures, a no haver de demanar perdó per existir. Per això ens hem manifestat cada onze de setembre, i ens hem après i hem executat magníficament totes les coreografies que tocaven. Nosaltres hem complert, ells ens han deixat a l'estacada. Però la demanda segueix viva i, per tant, ara es tracta de veure com tirem endavant sense aquesta generació de polítics que ara ja col·labora i pacta obertament amb Madrid.
Assenyalem-los, doncs, perquè això sí que és corrupció. Estan pactant, per darrere i menystenint la voluntat expressada a les urnes, unes noves regles que no tenen res a veure amb les que ens havien promès que seguirien. De fet, hi són directament contràries perquè les estan pactant (de manera més o menys explícita o tàcita) amb l'estat del qual ens volíem alliberar i al qual ni tan sols han tingut el coratge d'enfrontar-se. No és que hàgim perdut i estiguem pactant la rendició; és que s'han posat directament al seu servei, bypassant la voluntat dels catalans. Si segons Transparència Internacional la corrupció soscava els principis de la democràcia, què no soscava això que ens estan fent les nostres elits polítiques, que han segrestat el sentit del nostre vot i ara hi trafiquen amb un estat mafiós i neofranquista, que fomenta l'odi i la violència (verbal i física) contra els catalans, que ataca les nostres llibertats de manera virulenta i ens vol condemnar a seguir lligats sine die a una existència grisa, sotmesa i buida?
I mentre els assenyalem, organitzem-nos per assegurar que l'accés als càrrecs polítics, a partir d'ara, es faci de manera horitzontal i participativa, fent aflorar el talent i el compromís de la societat civil. Ja no toca fer coreografies; és hora d'organitzar-nos per donar una sortida digna i honesta al poder del poble. Tenim un poble sense por, preparat per a la desobediència pacífica i amb un sentit de comunitat que la nostra classe política ni tan sols arriba a ensumar. Amb uns representants dignes, sorgits de la base, que només es deguin als seus electors i al país, serem imparables.
Nou comentari